Del camp a l’aula, 9 de setembre, dia internacional de l’agricultura

El propvinent 9 de setembre se celebra el dia internacional de l'agricultura. Un sector que al nostre país ha estat un motor econòmic que, a més, ha garantit una alimentació variada i de qualitat als seus habitants. La famosa dieta mediterrània està representada als nostres horts i camps de secà: enciams, tomàquets, oliveres, blat etc.

La nostra tradició agrícola és una tradició compartida amb la resta dels països de la conca mediterrània. Un mar que ha estat més un pont entre cultures que una barrera. Grecs, italians, turcs, etc. comparteixen amb nosaltres els productes que dona la terra fèrtil i ben regada per l'aigua i amb una bona dosi de sol. De fet, els costums culinaris d'una banda a l'altra del mediterrani són semblants. Uns mateixos ingredients, això sí, cuinats de formes diferents, ateses les diferents tradicions i cultura de cada àrea geogràfica. La costrada grega, la pizza italina i la nostra coca de recapte en són exemples.

A més, la nostra cultura està plena de referents al treball al camp. Dins la nostra literatura tradicional, els pagesos i pageses han estat protagonistes recurrents de rondalles i contes. I el nostre cançoner també: cançons de batre, de sega, de sembra... Cançons sobre pagesos, masoveres, fires agrícoles, fins i tot els productes del camp són protagonistes d'algunes cançons. La toponímia dels nostres pobles i comarques també fa referència al món del camp. Des de l'Ametlla de Mar fins a la comarca de l'Alt Camp passant per les nomenclatures dels nostres barris, com ara Horta Guinardó, podríem dir que portem el camp a la sang.

En l'actualitat, la nostra agricultura tradicional ha hagut d'adaptar-se per entrar a l'economia de mercat. Adoptant noves tècniques amb l'objectiu d'augmentar la productivitat. Combinant una agricultura de secà tradicional, dedicada a la trilogia mediterrània (olivera, blat i vinya) amb garrofera, arbres fruiters i hortalisses.

Però l'agricultura també compta avui en dia amb amenaces importants. Per una banda, el canvi climàtic està cada dia més present i la reducció de les pluges en la Mediterrània ha portat a les institucions a redoblar esforços per a trobar tècniques per a reduir el consum de l'aigua en l'agricultura.

La pressió urbanística, un problema

Actualment, la construcció d'urbanitzacions, infraestructures, polígons industrials, etc, estan tornant el verd dels nostres camps en gris de ciment i asfalt. La pel·lícula Alcarràs de Carla Simón ha posat damunt la taula una de les darreres amenaces per a la pagesia: les macro plantes fotovolàiques.

En els darrers 50 anys, les hortes dels voltants de Barcelona gairebé han desaparegut sepultades pel creixement de la ciutat. Els camps més propers a la costa han vist disminuir de manera considerable els terrenys destinats a la producció d'aliments. Alguns factors han contribuït al fet que aquest fenomen es donés d'una forma tan salvatge. Per una banda, la promesa d'enriquiment ràpid de l'urbanisme desmesurat, per altra la falta d'inversions públiques en infraestructures i formació ha provocat que els i les més joves abandonin el camp i la mitjana d'edat dels actuals agricultors i agricultores sigui molt alta sense que el relleu generacional estigui garantit.  

L'esperança s'obri pas al camp

Un dels principals ensenyaments que ens ha portat la pandèmia, ha estat la necessitat de tenir una producció pròpia d'aliments que no depengui dels tancaments de fronteres ni dels transports a llarga distància. Això junt amb el canvi de model urbanístic ha portat a les institucions a implementar lleis que protegeixin d'una manera tímida la producció autòctona d'aliments.

D'alta banda, l'agricultura ecològica també ha aconseguit obrir-se pas a Europa en ser econòmicament més rendible i optar a mercats internacionals disposats a pagar per productes de qualitat i saludables.

Caldrà, però, anar més enllà i començar a buscar fórmules perquè els cultius de secà de l'interior siguin rendibles i puguin garantir el manteniment dels seus treballadors i treballadores, com a fórmula per a evitar l'èxode del món rural i per garantir el paisatge tradicional agrícola-forestal generador d'altres tipus d'economia lligats a l'agricultura i la ramaderia.

En Animallibres disposem d'una bona biblioteca per a tractar tots els temes relacionats amb el camp, els seus productes i les persones que hi treballen.

Aquí et deixem una petita mostra:

 

El meu hort

La Sofia viu a la ciutat, però passa les vacances a casa els avis, al camp. Tenen un magnífic hort amb verdures. Per primer cop podrà plantar el que més li agradi i tenir-ne cura. Sembrar, plantar, recollir..., els avis li ensenyaran tot el que fa falta per ser una bona jardinera. Així, la Sofia descobrirà els misteris de les plantes i els secrets que s’amaguen sota terra. 

Vols conèixer-los tu també?

L'hort del meu cor

La poesia és joc, i el joc és plaer, però també aprenentatge. Pep Molist ens proposa una excursió al camp. T’hi apuntes? L’hort del meu cor és un recull de poemes il·lustrats sobre el camp i el món de la pagesia, dividit en quatre parts temàtiques: A) Eines; B) Verdures i hortalisses; C) Herbes i altres plantes, i D) Bèsties i bestioles

La granja d'en Simó

A la granja d’en Simó hi ha cavalls, gallines, ànecs i conills que van solts pel corral. Vigileu, conillets, que ve el gos de l’amo!

Un dia a la granja

La cosina Carme ha patit una caiguda molt forta i duu el braç en cabestrell. Qui s’ocuparà ara de la granja? El senyor Cantalombardi està encantat d’ajudar-la, i també l’Helena. Però i en Martí? Qui li hauria de dir, al pobre, que acabaria vestit com un granger i munyint una vaca?