No ets cap hiena, Nzui!

La Nzui recorda com era la seva vida fins que unes lleones van atacar el clan dels licaons. A partir d’aleshores es va quedar sola i, per sobreviure, va haver de conviure amb hienes i xacals, que són dues espècies competidores i enemigues dels licaons. Basada en un cas real, la història de la Nzui ens parla de la vida i de la mort, de sentiments, d’ecologia, d’identitat, de diversitat i de resistència.

«Vaig començar a caminar. L’herba m’humitejava el cos. Se’m feia tan estrany caminar sola! Els licaons ens movem molt, sempre amunt i avall, sempre pendents d’on són els altres. Vaig pensar en en Saafandu, en l’Imbwa, en la Letaya i en el Pare Gran, l’Mbwa-Mwitu. I sobretot en el Suyo. Els cinc supervivents. O és el que volia creure. Trobar-los era la meva fita, el motiu per viure. Perquè sense altres licaons, jo no era res.»