En els últims temps s’observa un canvi de paradigma als centres educatius: molts centres repensen els seus espais per tal d’adaptar-se a noves metodologies educatives, amb el treball cooperatiu i el desenvolupament de competències transversals com a eixos principals. També s’observa la transformació gradual dels patis de les escoles, que evolucionen cap a espais més inclusius i diversos. D’altra banda, la pandèmia de la COVID-19 ha provocat que moltes biblioteques escolars siguin emprades com a aules i es deixi d’oferir el servei a la mateixa biblioteca. L’accés a la biblioteca escolar és un dret l’alumnat, com a agent d’equitat educativa i igualtat entre les persones, i les biblioteques repensen la manera com fer arribar la lectura a la comunitat educativa des d’altres espais. De fet, ja fa anys que les tendències en biblioteca escolar han començat a impulsar el concepte de biblioteca distribuïda: una biblioteca que no es limita tan sols a una sala plena de llibres, sinó que també, amb activitats i espais com el bibliopati, les biblioteques d’aula o l’entorn virtual amplien els serveis de consulta i préstec de la biblioteca escolar. El bibliopati té com a objectius promocionar la lectura com una opció d’oci i fer més accessibles la lectura i la cultura a tota la comunitat educativa.

I com podem emprendre aquest viatge fora de la biblioteca, ampliant horitzons, travessant les fronteres i diluint els límits de l’espai tradicional de la biblioteca?

Pugem al tren i imaginem les possibles estacions d’aquest viatge!

1)      L’estació de l’alumnat. Generalment, quan pensem en els usuaris del bibliopati, pensem en l’alumnat. I de quin alumnat parlem? De tots! El bibliopati ha de ser inclusiu i preveure totes les classes de lectors i perfils. Per als alumnes més petits, podem fer racons amb propostes de llibres lúdics i joguines perquè incloguin la lectura en la seva percepció d’oci i diversió. Si classifiqueu els llibres, també podreu aprofitar l’ocasió per fer formació d’usuaris (per exemple, separant per ficció/coneixements, còmic, poesia, temàtica...). Aconsellem no ser gaire restrictius amb la temàtica i apostar més pels formats, perquè una classificació excessiva per temes pot dificultar la descoberta literària: el nen pot consultar només els temes que li interessen perquè els coneix i deixar de descobrir temes nous que encara no sap que li poden interessar! Animem a sortir de la zona de confort i ajudar-los a descobrir lectures noves. Per als alumnes menys lectors o amb alguna dificultat de lectura, podem incloure-hi materials amb diversos graus de complexitat, que no hem de confondre amb el grau de maduresa emocional requerit o amb el gruix del llibre. Podem trobar llibres molt gruixuts de complexitat baixa i àlbums sense mots que requereixin un grau elevat de comprensió o de maduresa emocional. És important no limitar-ne l’accés: no passa res si un infant o un jove agafa un llibre que considereu massa fàcil o massa difícil, perquè això forma part de la descoberta i del seu autoconeixement com a lector.

2)      L’estació del professorat i les famílies. El bibliopati també pot incloure altres perfils de la comunitat educativa: professorat, PAS i famílies. La biblioteca escolar i la lectura és per tothom i el bibliopati pot esdevenir una oportunitat magnífica de reforçar el model lector que ofereix l’entorn dels nens i dels joves, i d’apropar la lectura, també, a mestres i famílies. Per al professorat i el PAS, podeu incloure-hi novetats, recomanacions, llibres que els resultin interessants del Racó de Mestres de la biblioteca o relacionats amb la seva tasca, i també materials generalistes (per exemple, diaris o revistes). Encara que les famílies no siguin presents físicament al bibliopati, se’n poden fer lots senzills perquè els nens i les famílies els puguin agafar en préstec: llibres per llegir en família, parelles de llibres (una revista per al nen i una per a la família), llibres bilingües... D’aquesta manera, si els infants els agafen, també fan de mediadors de lectura per a la família i estimulem la lectura compartida.

3)      L’estació de la difusió. Sí, el bibliopati és presencial i es fa al pati, però podem difondre’l des de qualsevol lloc i a qualsevol hora! Per exemple, podem aprofitar els entorns virtuals de la biblioteca i del centre educatiu, com ara webs, blogs i xarxes socials, per fer l’abans, el durant i el després: Quan serà el bibliopati? Tenim alguna sorpresa preparada? Hem de crear expectació i alimentar la curiositat. Com ha anat el bibliopati? Podem penjar-hi imatges de la comunitat educativa llegint durant aquest, imatges que encomanin les ganes de participar-hi. I quins resultats ha tingut? Podem difondre dades de préstec, imatges de l’èxit d’afluència i entrevistes als infants i als joves que hi han participat. A l’espai físic del centre també en podem fer difusió: el vestíbul de l’escola, la sala de mestres o el tauler a l’entrada de l’escola poden ser aparadors perfectes per reflectir i difondre el nostre bibliopati. Fem un avís per al menjador indicant-hi que tal dia recordin que es farà el bibliopati i que tota la comunitat educativa hi és convidada? Ho anunciem per la megafonia del centre? Hi ha cartells a les aules, als corredors i a la sala de mestres? Incloem el bibliopati dins de la comunicació a les famílies i als claustres; portem la informació sobre el bibliopati a tothom!

Aquest tren passa per molts indrets i visita moltes estacions. Vols saber més sobre aquest viatge? Consulta la guia adaptada per Julia Baena aquí