Ràdio Kosmos: una aventura en plena Guerra Freda sobre el poder de l’amistat i les decisions que canvien vides

En aquesta entrevista parlem amb Marc Tinent, autor de Ràdio Kosmos, un llibre que combina aventura, misteri i història per construir una novel·la emocionant i plena de preguntes sobre el món que ens envolta. Ambientada en plena Guerra Freda, la trama segueix dos nens que, mentre intenten escapar dels seus problemes personals, acaben descobrint un antic búnquer i una ràdio que capta un missatge impossible: un SOS procedent de l’espai.

A partir d’aquesta premissa, el llibre desplega una aventura que connecta el passat amb la ficció, i que posa sobre la taula temes com l’assetjament escolar, la injustícia, la responsabilitat i la importància de l’amistat. Parlem amb l’autor per entendre com va néixer la història, què té de real i què de ficció, i per què creu que Ràdio Kosmos pot ser una lectura compartida entre joves i adults.

Com va néixer la idea de Ràdio Kosmos i què et va inspirar a situar la història en un antic búnquer amb màquines de comunicació encara actives?

L’any 2017, quan acabava de sortir Vells Descobridors, el meu primer còmic, vaig passar moltes hores signant amb la il·lustradora, la Lourdes Navarro (és molt bona! Busqueu la seva feina!). La Lourdes és una enamorada de l’espai, i em va explicar una història que havia descobert en una revista: la Unió Soviètica havia amagat que havia enviat dones a l’espai abans que hi anés Yuri Gagarin. Em va semblar fascinant i durant anys vaig pensar com crear alguna cosa a partir d’això. Volia que fos un còmic, però no m’acabava d’encaixar, i el 2020 vaig donar-li forma de novel·la.

Vaig situar la història en un búnquer per remarcar que els protagonistes viuen la seva vida com si fos una zona de guerra, i a la ràdio troben el refugi que estaven buscant. Per això també és un búnquer rodejat de bombes, perquè fins que el troben, cada pas a la seva vida és molt perillós!

La novel·la està inspirada en fets reals. Ens pots explicar quina part parteix de la realitat i com l’has transformat en ficció?

A la història real, dos germans italians de vint anys senten les comunicacions d’una cosmonauta russa en una ràdio que han creat clandestinament amb material de la Segona Guerra Mundial.

A Ràdio Kosmos, en canvi, els protagonistes són dos amics italians de deu anys. Són nen i nena, en aquest cas, i no munten la ràdio totalment de zero, sinó que la troben a mig fer al búnquer de la guerra. Això sí, he mantingut els noms dels que ho van descobrir a la realitat com a homenatge.

He ajustat alguns fets reals per poder arribar millor al públic infantil, i per reforçar el que per mi és el cor de la novel·la: que connectar amb algú pot canviar la nostra vida.

L’amistat és un eix central de la història. Per què et semblava important posar aquest valor al centre de l’aventura?

Hi ha un proverbi africà que sempre m’ha agradat molt: «Si vols anar ràpid ves sol, si vols arribar lluny ves acompanyat». Jo era un nen molt covard, i eren els meus amics els que em donaven força per enfrontar-me al que volia fer. Si soc escriptor, és també perquè durant anys escrivia cada setmana un capítol d’un llibre i l’entregava als meus amics a l’escola, que seguien la història com si fos una novel·la per entregues i m’animaven a continuar. Tots necessitem bons amics, i estic convençut que els lectors estaran d’acord amb mi. I encara més quan tot al teu voltant sembla un desastre i et sents atrapat, com passa als protagonistes de Ràdio Kosmos.

El llibre també parla d’injustícia i de la necessitat d’ajudar, encara que sigui algú que no coneixem. Creus que aquestes qüestions connecten especialment amb el moment actual?

A l’última pel·lícula de Superman (la del James Gunn de l’any passat), en Superman defensava que «ser amable és el nou punk». Últimament sembla que tot el món va de mal en pitjor, i el més fàcil és ser negatiu i pessimista. Quan tot va malament, ser bo és un acte gairebé de rebel·lió, i demana molt d’esforç. I vull que els meus lectors entenguin que per mi aquesta és la manera de funcionar: ajudant-nos els uns als altres, perquè realment no saps quan un gest teu pot canviar la vida d’algú. I tots hem viscut moments on necessitàvem l’ajuda dels altres, oi?

Com ha estat el procés de treball conjunt amb Dani Torrent? De quina manera les seves il·lustracions complementen i amplien la narrativa?

En Dani Torrent va entrar al projecte quan el llibre ja estava molt avançat. Jo feia molt temps que el seguia per xarxes, i sempre m’ha semblat un il·lustrador increïble. No se m’acabava d’acudir qui podia il·lustrar Ràdio Kosmos, i quan la Júlia i l’Iván, els meus editors, me’l van proposar, em va semblar una idea genial. A la novel·la, gairebé no descric els personatges... i els ha dibuixat ben bé com els tenia jo al cap! El seu estil fa que t’adonis des d’un principi que això no és una història mainstream, que és diferent al que estem acostumats a veure. A més, la manera amb què juga amb la plasticitat dels personatges mantenint alhora el rigor de l’època em fascina. Ja ho veureu, ja.

Aquest és un projecte que pot anar dirigit tant a joves com a adults. Què creus que trobarà el públic més jove? I els pares o adults?

El públic més jove viurà una aventura apassionant amb programes de ràdio clandestins, amb nens en perill, amb misteris de l’espai, amb molts secrets i amb personatges que lluiten pel que volen, encara que sembli impossible.

Els adults entendran, a més, tot el que implica el que descobreixen els protagonistes: com durant la Guerra Freda es van creuar línies vermelles per poder guanyar, entre les quals hi havia enviar gent a l’espai sota risc de mort, especialment dones. I és que potser la història no és com ens l’havien explicat.

Si haguessis de definir Ràdio Kosmos en tres paraules perquè algú el llegeixi, quines triaries?

És una història de ràdio, cosmonautes i amistat. I si em dones un bonus, t’afegeixo Itàlia-als-anys-60 (que clarament és una sola paraula).

Ràdio Kosmos és molt més que una aventura amb misteris i senyals de l’espai: és una història sobre créixer en un món ple de tensions, sobre la importància de no mirar cap a una altra banda i sobre com l’amistat pot ajudar-nos a ser més bones persones.

Amb un rerefons històric fascinant i una trama que combina intriga, emoció i valors, la novel·la convida els lectors a preguntar-se fins on serien capaços d’arribar per ajudar algú. Una lectura que enganxa des de la primera pàgina i que deixa una idea clara: fins i tot els gestos més petits poden tenir un impacte immens.